2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017

1 de des. 2011

AUTORS MIRADOCS 2012

Els autors que presenten els seus documentals a la nova edició de MIRADOCS són:


Xavier Artigas, Sergi Dies, Daniel Barbé-Farré, Núria Folch, Laia Manresa, Diethield Meieru, Miko Meloni, Johann Pérez, Jonás R.G., Marta Saleta i les realitzadores del taller audiovisual de la Francesca Bonnemaison

9 de nov. 2011

SESSIÓ PROPOSADA PEL BARCELONA ESPAI DE CINEMA


18/01/2012
Amb la presència de la realitzadora, Marta Saleta

ENCAIXONATS

Realització i muntatge: Marta Saleta; Producció: Marta Saleta i IKAPS Audiovisuals; So: Marta González i Alexandra Garcia-Vilà; Música: Xavier Pié i Macc (AMT); Assessorament: Guille Soler i Carmen Avalos
2010.- 52 min.

Encaixonats retrata la pèrdua d’uns carrers, d’unes llars i d’un estil de vida que ha existit fins ara al barri barceloní de Vallcarca.
Jordi és un veí de 76 anys a qui acompanyem durant els darrers mesos abans que sigui traslladat de la casa on ha viscut els últims 50 anys. Amb ell coneixem els espais que aniran desapareixent, els membres que resten encara a la Plataforma Salvem Vallcarca, i altres veïns del barri que encara hi treballen i hi viuen.


Marta Saleta Esteban, neix a Barcelona el setembre de 1976. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, ha col·laborat i treballat a l'àmbit de la televisió local des del 1994. Dins del món del documental ha codirigit “Chigüines” amb Anna Bello i Montserrat Enrubia (2002) i “Una muchacha llamada María” amb Irene Garcia del Pozo (2005). També ha dirigit amb Alexandra Garcia-Vilà ,Trasllats, una sèrie documental per la Xarxa de Televisions Locals. És membre de l’associació INDOC, plataforma de Documentalistes Independents.

SESSIÓ PROPOSADA PER L'ESCAC (ESCOLA SUPERIOR DE CINEMA I AUDIOVISUAL DE CATALUNYA)


20/01/2012
Amb la presència dels realitzadors

HAPPY DAY IN BARCELONA


Dir.: Johann Pérez Viera

Espanya 2009, 25'
María i Meriam troben un lloc on expressar-se lliurement a través d'una agrupació de góspel. Dues cultures diferents on la pròpia identitat és la base fonamental per a la recerca de la llibertat.

LA HIPOTECA O LA VIDA

Direcció i guió Miko Meloni; Producció: Ligia Roca; Foto i edició: Miko meloni. Amb la participació de: Marisa Amogo, David Colmenero, Teresa Alsina, Adrià Alemany; Ada Calou, Lucía Delgado y la plataforma “Afectados por la hipoteca”
2011.- 29 min.

A la Marisa i al David, els seus respectius bancs els volen fer fora de casa. Hi ha dia i hora marcades. La plataforma d'afectats per la hipoteca lluitarà per evitar-ho. En paral·lel, sorgeix el moviment del 15-M, i, de sobte, tot es connecta.



Miko Meloni. Graduat en el D.A.M.S. de Bologna,  va emigrar a Sudamèrica en les regions andines, on filma i dirigeix documentals: Otra Vez, la nacionalización de los hidrocarburos en Bolivia entre 2007 y 2008, i el Ring y Sus Titanes ambientada en el món de la lluita lliure a Bolivia; Alpaqueros produit al Peru' en 2010 per GVC Italia. En 2010 també coodirigeix ambNicola Grignani i Claudio Metallo Un pagamu, un reportatge sobre la mafia en Lamezia Terme. En 2011 participa al Master Societat i Documental de l’ ESCAC, durant el qual filma La hipoteca o la vida!

SESSIÓ PROPOSADA PER DOCS BARCELONA


19/01/2012
Amb la presència del realitzador Xavier Artigas

L’ÚLTIM VESTIT DE LA JÚLIA

Realització: Xavier Artigas i Diethield Meieru; Guió: Xavier Artigas, Diethield Meier; Fotografia: Alfonso Moral; Edició: Meritxell Colell; So: Martí Maymó, Joan Escriu; Productora: Parallel 40; Productor Executiu: Marta Castañé.
2009. 32 min.

La Júlia porta tota la vida cosint vestits pels gitanos de Gràcia. Creu que als 80 anys ja és hora de retirar-se i, per això, el vestit de noces de la Maritxi serà l’últim de la seva carrera. A través d’aquest encàrrec coneixerem l’ofici, la vida i l’entorn d’una dona que adora la seva feina i és capaç de fer autèntiques obres d’art amb el fil i l’agulla. És la història d’una paia a qui les dones gitanes estimen i aprecien més que a ningú.



Xavier Artigas. Sociòleg i artista visual. Ha estudiat i treballat varis anys a Alemanya i a França. Després de cursar el Màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, comença a dirigir alguns reportatges i documentals que s'emeten a TVE, TV3 i al Canal 33. Destaquen l'episodi del programa Metropolis (TVE) sobre Art i Activisme, així com una trilogia de dones lluitadores per al Canal 33. El curt documental "L'últim vestit de la Júlia", guanya un dels premis de l'edició de 2011 de DocsBarcelona. També ha treballat com a assistent de producció per a la realitzadora Mercédes Álvarez i com a assistent de càmera per a Ricardo Íscar. Actualment, està a punt d'estrenar el seu primer llargmetratge com a realitzador i productor, en coproducció amb TV3: "NO-RES, vida i mort d'un espai en tres actes".

SESSIÓ PROPOSADA PEL TALLER DE DOCUMENTAL DEL CENTRE CULTURAL DE DONES FRANCESCA BONNEMAISON


25/01/2012
Amb la presència de les realitzadores

EM DIC LLIBERTAT

Realitzadores: Blanca Callen, Ester Aranda, Mireia Cucala, Mireia Salgado i Clara Farràs.- Durada: 29 min. 2011

Què hi ha darrere d'un nom pròpi? Què significa el nom de Llibertat? Aquesta és la història d'una dona que porta inscrits uns ideals des del seu naixement. A dia d'avui, aquests tornen per obrir escletxes dins d’una realitat indignant, com la que es va posar de manifest amb l'acampada del 15-M a Barcelona.

EN QUART GRAU

Realització: Meritxell Guàrdia, Helena Clos, Marta Mestre, Berta Gonzalez, Aranzazu Sanchez. Durada 25 min. 2011

Els murs i les reixes acaben a la presó? El sistema penitenciari trenca no només la vida de les persones preses sinó que castiga el seu entorn més proper.

DONES QUE DONEN

Realització: Luisa Donario, Carmen de la Madrid, Carolina Villar, Eva Martín, Salomé Planas. Durada: 25 min. 2011

Escoltem, cada vegada més, el reclam a donants d'òvuls potencials. Què s'amaga darrere de tot plegat?

SESSIÓ PROPOSADA PEL MASTER DE DOCUMENTAL CREATIU DE LA UAB


26/01/2012

Amb la presència dels realitzadors

LO JARDÍ DE LES RAONS PERDUDES 
Direcció i guió Daniel Barbé-Farré
Ajudant de direcció Eva Ariño
Realització Eva Ariño, Marta Faúndez
Disseny de so i música original Alfredo Costa Monteiro


2010.- 31 min. VOC
Solucions estructurals i formals de les obres que Gaudí construeix entre 1903 i 1912 com la Pedrera, la Sagrada Familia, el Parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell, estan anticipades a l'interior del Jardí de l'antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat, construïdes com a taller terapèutic per a malalts mentals sota la direcció d'un arquitecte anònim. La interpretació del Jardí es donarà en un viatge cap a l'exterior on veurem les obres relacionades amb ell i altre viatge cap a l'interior, on veurem les formes d'ordenar i classificar la història de la vida en un museu geològic de finals del SXIX.

LA MÀQUINA ILUMINADA

Producció: UAB i Televisió de Catalunya
Jonás R. G. / Ana María Reyes / Paloma Quesada / Zilia Garavito / Rafael Hernández / Dylan López
2010.- 27'.- VO
Al fons d'un paissatge apareixen tres siluetes: són tres xemeneies, vestigis d'una central tèrmica. En torn a la seva misteriosa figura es van evocant els relats d'aquells que han viscut allà, en la periferia.


LA RICARDA 
Producció: UAB i Televisió de Catalunya
Núria Folch / Núria Prieto / Alex Biosca / Anna Sandrini / Adrian Alva / Ian Ramos /Giuseppe Solfrizzi
2010.- VO Castellà i català
Barcelona, 1949. Un grup d’intel·lectuals mira de reactivar el panorama artístic del país. Avantguarda, experimentació i subversió cultural, tenen lloc a La Ricarda, la residència dels Gomis-Bertrand. A través dels testimonis d’alguns dels protagonistes d’aquest moviment, i de les filles del matrimoni Gomis-Bertrand, ens submergim en aquella època i provem de descobrir la importància que va suposar una agrupació com el Club 49, en plena dictadura.



Daniel Barbé-Farré va néixer el 1968 al barri de Sant Antoni de Barcelona. Ha estat geòleg i assagista però després de llegir Raymond Roussel s'ha posat a treballar les imatges com si fossin sediments, investiga com s’erosionen, fossilitzen i transformen en magmes. El pseudomorfisme és una homonímia!

Director de “l'Arxiu de Paisatges Inestables” (www.morfia.net): Arxiu virtual construït de forma participativa on recopilar els documents a partir dels quals es configura l’imaginari d’un territori: des d’historials mèdics a fotografies familiars, des de perfils geotècnics a autoritzacions administratives, per mostrar la inestabilitat d’un paisatge. No només es tracta de territoris físics sinó que també es recopilen paisatges que configuren un territori cultural a través del mite (Atlàntida-Montserrat), la política (anarquisme-revolució), la medicina (malalties mentals i modernisme), el treball (mineria, ergoteràpia)…

Lo jardí de les rahons perdudes (2010) és la pel·lícula a partir de la qual s'ha començat a construir l'Arxiu.

Núria Folch. Tècnic superior en realització d'audiovisuals i espectacles a la escola Mare de Déu de la Mercè,  Barcelona 2006, on va dirigir el seu primer documental "ComiX", una pel.licula que fá un recorregut per la trajectoria del cómic erótic porno a Espanya des dels 70 fins l'actualitat. Emès per la Televisió de Barcelona.Tècnic en edició a la escola Mare de Déu de la Mercè, Barcelona 2007, on va editar un videoclip "Elecktrolas" i un curtmetratje “Psicosecta”. El 2010 cursa el Màster en Documental Creatiu a la UAB, on co-produeix junt a Televisió de Catalunya, el documental "La Ricarda", és el seu segon treball com a directora.

SESSIÓ HOMENATGE A JOAQUIM JORDÀ


27/01/2012
Amb la presència dels realitzadors

MORIR DE DÍA

Guionista: Laia Manresa; Directors: Laia Manresa i Sergi Dies; Muntador: Sergi Dies;
Director de Fotografia: Carles Gusi; So:Dani Fontrodona; Ricard Casals; Productores: Executives:Marta Andreu i Daria Esteva; Música:Pau Riba, La Banda Trapera del Río i Pepe Sales.Productores :Estudi Playtime i Únicamente Severo Films
2010.- 98 minuts. 
 

Morir de dia escriu la història de la transició espanyola a Barcelona fins els nostres dies a través d'una de les seves cares ocultes, l'heroïna. Les històries dels diferents personatges es van entrellaçant per dibuixar els desafiaments d'una vida escollida, marcada per l'addicció. Mirar-la de cara, com aquell que reconeix la mort quan ve de dia, ens permet entendre que la nostra relació amb el món, aquí i ara, està feta també, com si es tractés d'un relleu, de les petjades d'allò que han viscut aquells qui ens van precedir. 


Entrevista a Laia Manresa i Sergi Dies en Blog&Docs
Crítica a Blog&Docs

Laia Manresa (Barcelona, 1973). Es llicencia en periodisme l’any 1996 a la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment estudia a la mateixa universitat un màster d’escriptura de guions per a la televisió i el cinema. Després de col·laborar en diverses editorials i mitjans de comunicació, l’any 2000 comença a treballar amb el cineasta Joaquín Jordá i escriu amb ell els guions de les seves darreres pel·lícules De nens (2003), Veinte años no es nada (2004) i Més enllà del mirall (2006). També signa el guió del documental que acompanyà l’exposició Literatures de l’exili produïda l’any 2005 pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El passat mes de maig va estrenar la seva primera pel·lícula documental per a cinema Morir de dia.



Sergi Dies. Llicenciat en Comunicació Àudiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Es forma en l'ofici com a montador treballant en el món de la publicitat (spots per a televisió i cinema i videos industrials) i la televisió (reportatges periodístics, concursos, sèries de dibuixos animats).
En cinema ha treballat com a montador de les pel.lícules de Joaquim Jordá: Monos como Becky, De nens i Descontrol urbano; els curtmetratges Microscopías, Númulits (en proceso) y Las variaciones Marker de Isaki Lacuesta; la telemovie L'estratègia  del cucut, de Sílvia Quer; Se trancó el dominó, de Jordi Oliver; 200 Km., del col.lectiu Discusión 14; Els peixos del riu Leteo, curtmetratge de Pere Vila; Casual, Fao i Morir cada día, curtmetratges de Aitor Echeverría; Un café a l'Hamsa, de Laia Manresa i Didac Micaló; La doble vida del Faquir, de Elisabet Cabeza i Esteve Riambau; El taxista Ful, de Jo Sol;  Dies d'agost, de Marc Recha; El somni de Christophe Farnarier; Familystrip de Luis Miñarro; Morir de dia, de Laia Manresa i Sergi Dies; Miguel Vega Cruz "El Niño Miguel" de Nacho Martín.

En l'àmbit dels espectàcles en viu i exposicions d'art ha muntat les imatges audiovisuals de l'espectacle Transpermia i el video interactiu per l'exposició DMD i de la instal.lació interactiva Hipermembrana i Metamembrana del performer i dibuixant Marcel.lí Antúnez i ha treballat a Lisboa amb el realitzador portugués Edgar Pêra en espectacles en viu de projecció d'imatges i música.

Com a professor ha impartit cursos d'edició a la Facultat de Comuniucació Àudiovisual de la Universitat Pompeu Fabra; al Màster en documental de la Universitat de Màlaga; a l'escola de cinema ESCAC; i tallers amb Isaki Lacuesta a Centro Atlántico de Arte Moderno (CAAM) i al Centro Galego das Artes da Imaxe (CGAI).

4 de gen. 2011

FINALITZADA LA PRIMERA EDICIÓ DEL MIRADOCS

Una vegada finalitzada la mostra podem presentar algunes reflexions:


1.- Va ser genial poder debatre amb els autors dels films a cada projecció i poder constatar que el més genial de les pel·lícules comença quan s'encenen les llums i el públic pot manifestar la seva opinió.


2.- Va ser molt emotiu dedicar una sessió al mestre Nunes i comprovar quants amics tenia i té el director de l'Escola de Barcelona.


3.- Va ser molt gratificant haver pogut comptar amb entitats que treballen el documental a Barcelona i que ens van ajudar a definir la programació.

4.- Vam tenir prop de 400 persones en les 6 sessions programades i els 12 films programats. 

Us convoquem per la propera edició esperant poder anar millorant gràcies al públic barceloní i a totes les entitats que ho fan possible. Podeu veure les fotografies al nostre àlbum MIRADOCS