2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017,

9 de nov. 2011

SESSIÓ PROPOSADA PEL MASTER DE DOCUMENTAL CREATIU DE LA UAB


26/01/2012

Amb la presència dels realitzadors

LO JARDÍ DE LES RAONS PERDUDES 
Direcció i guió Daniel Barbé-Farré
Ajudant de direcció Eva Ariño
Realització Eva Ariño, Marta Faúndez
Disseny de so i música original Alfredo Costa Monteiro


2010.- 31 min. VOC
Solucions estructurals i formals de les obres que Gaudí construeix entre 1903 i 1912 com la Pedrera, la Sagrada Familia, el Parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell, estan anticipades a l'interior del Jardí de l'antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat, construïdes com a taller terapèutic per a malalts mentals sota la direcció d'un arquitecte anònim. La interpretació del Jardí es donarà en un viatge cap a l'exterior on veurem les obres relacionades amb ell i altre viatge cap a l'interior, on veurem les formes d'ordenar i classificar la història de la vida en un museu geològic de finals del SXIX.

LA MÀQUINA ILUMINADA

Producció: UAB i Televisió de Catalunya
Jonás R. G. / Ana María Reyes / Paloma Quesada / Zilia Garavito / Rafael Hernández / Dylan López
2010.- 27'.- VO
Al fons d'un paissatge apareixen tres siluetes: són tres xemeneies, vestigis d'una central tèrmica. En torn a la seva misteriosa figura es van evocant els relats d'aquells que han viscut allà, en la periferia.


LA RICARDA 
Producció: UAB i Televisió de Catalunya
Núria Folch / Núria Prieto / Alex Biosca / Anna Sandrini / Adrian Alva / Ian Ramos /Giuseppe Solfrizzi
2010.- VO Castellà i català
Barcelona, 1949. Un grup d’intel·lectuals mira de reactivar el panorama artístic del país. Avantguarda, experimentació i subversió cultural, tenen lloc a La Ricarda, la residència dels Gomis-Bertrand. A través dels testimonis d’alguns dels protagonistes d’aquest moviment, i de les filles del matrimoni Gomis-Bertrand, ens submergim en aquella època i provem de descobrir la importància que va suposar una agrupació com el Club 49, en plena dictadura.



Daniel Barbé-Farré va néixer el 1968 al barri de Sant Antoni de Barcelona. Ha estat geòleg i assagista però després de llegir Raymond Roussel s'ha posat a treballar les imatges com si fossin sediments, investiga com s’erosionen, fossilitzen i transformen en magmes. El pseudomorfisme és una homonímia!

Director de “l'Arxiu de Paisatges Inestables” (www.morfia.net): Arxiu virtual construït de forma participativa on recopilar els documents a partir dels quals es configura l’imaginari d’un territori: des d’historials mèdics a fotografies familiars, des de perfils geotècnics a autoritzacions administratives, per mostrar la inestabilitat d’un paisatge. No només es tracta de territoris físics sinó que també es recopilen paisatges que configuren un territori cultural a través del mite (Atlàntida-Montserrat), la política (anarquisme-revolució), la medicina (malalties mentals i modernisme), el treball (mineria, ergoteràpia)…

Lo jardí de les rahons perdudes (2010) és la pel·lícula a partir de la qual s'ha començat a construir l'Arxiu.

Núria Folch. Tècnic superior en realització d'audiovisuals i espectacles a la escola Mare de Déu de la Mercè,  Barcelona 2006, on va dirigir el seu primer documental "ComiX", una pel.licula que fá un recorregut per la trajectoria del cómic erótic porno a Espanya des dels 70 fins l'actualitat. Emès per la Televisió de Barcelona.Tècnic en edició a la escola Mare de Déu de la Mercè, Barcelona 2007, on va editar un videoclip "Elecktrolas" i un curtmetratje “Psicosecta”. El 2010 cursa el Màster en Documental Creatiu a la UAB, on co-produeix junt a Televisió de Catalunya, el documental "La Ricarda", és el seu segon treball com a directora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada