2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017,

1 de des. 2011

AUTORS MIRADOCS 2012

Els autors que presenten els seus documentals a la nova edició de MIRADOCS són:


Xavier Artigas, Sergi Dies, Daniel Barbé-Farré, Núria Folch, Laia Manresa, Diethield Meieru, Miko Meloni, Johann Pérez, Jonás R.G., Marta Saleta i les realitzadores del taller audiovisual de la Francesca Bonnemaison

Daniel Barbé-Farré va néixer el 1968 al barri de Sant Antoni de Barcelona. Ha estat geòleg i assagista però després de llegir Raymond Roussel s'ha posat a treballar les imatges com si fossin sediments, investiga com s’erosionen, fossilitzen i transformen en magmes. El pseudomorfisme és una homonímia!

Director de “l'Arxiu de Paisatges Inestables” (
www.morfia.net): Arxiu virtual construït de forma participativa on recopilar els documents a partir dels quals es configura l’imaginari d’un territori: des d’historials mèdics a fotografies familiars, des de perfils geotècnics a autoritzacions administratives, per mostrar la inestabilitat d’un paisatge. No només es tracta de territoris físics sinó que també es recopilen paisatges que configuren un territori cultural a través del mite (Atlàntida-Montserrat), la política (anarquisme-revolució), la medicina (malalties mentals i modernisme), el treball (mineria, ergoteràpia)…

Lo jardí de les rahons perdudes (2010) és la pel·lícula a partir de la qual s'ha començat a construir l'Arxiu.



Núria Folch. Tècnic superior en realització d'audiovisuals i espectacles a la escola Mare de Déu de la Mercè,  Barcelona 2006, on va dirigir el seu primer documental "ComiX", una pel.licula que fá un recorregut per la trajectoria del cómic erótic porno a Espanya des dels 70 fins l'actualitat. Emès per la Televisió de Barcelona.Tècnic en edició a la escola Mare de Déu de la Mercè, Barcelona 2007, on va editar un videoclip "Elecktrolas" i un curtmetratje “Psicosecta”. El 2010 cursa el Màster en Documental Creatiu a la UAB, on co-produeix junt a Televisió de Catalunya, el documental "La Ricarda", és el seu segon treball com a directora.



Miko Meloni. Graduat en el D.A.M.S. de Bologna,  va emigrar a Sudamèrica en les regions andines, on filma i dirigeix documentals: Otra Vez, la nacionalización de los hidrocarburos en Bolivia entre 2007 y 2008, i el Ring y Sus Titanes ambientada en el món de la lluita lliure a Bolivia; Alpaqueros produit al Peru' en 2010 per GVC Italia. En 2010 també coodirigeix ambNicola Grignani i Claudio Metallo Un pagamu, un reportatge sobre la mafia en Lamezia Terme. En 2011 participa al Master Societat i Documental de l’ ESCAC, durant el qual filma La hipoteca o la vida!

Xavier Artigas. Sociòleg i artista visual. Ha estudiat i treballat varis anys a Alemanya i a França. Després de cursar el Màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, comença a dirigir alguns reportatges i documentals que s'emeten a TVE, TV3 i al Canal 33. Destaquen l'episodi del programa Metropolis (TVE) sobre Art i Activisme, així com una trilogia de dones lluitadores per al Canal 33. El curt documental "L'últim vestit de la Júlia", guanya un dels premis de l'edició de 2011 de DocsBarcelona. També ha treballat com a assistent de producció per a la realitzadora Mercédes Álvarez i com a assistent de càmera per a Ricardo Íscar. Actualment, està a punt d'estrenar el seu primer llargmetratge com a realitzador i productor, en coproducció amb TV3: "NO-RES, vida i mort d'un espai en tres actes".



Laia Manresa (Barcelona, 1973). Es llicencia en periodisme l’any 1996 a la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment estudia a la mateixa universitat un màster d’escriptura de guions per a la televisió i el cinema. Després de col·laborar en diverses editorials i mitjans de comunicació, l’any 2000 comença a treballar amb el cineasta Joaquín Jordá i escriu amb ell els guions de les seves darreres pel·lícules De nens (2003), Veinte años no es nada (2004) i Més enllà del mirall (2006). També signa el guió del documental que acompanyà l’exposició Literatures de l’exili produïda l’any 2005 pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El passat mes de maig va estrenar la seva primera pel·lícula documental per a cinema Morir de dia.


Sergi Dies. Llicenciat en Comunicació Àudiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Es forma en l'ofici com a montador treballant en el món de la publicitat (spots per a televisió i cinema i videos industrials) i la televisió (reportatges periodístics, concursos, sèries de dibuixos animats).
En cinema ha treballat com a montador de les pel.lícules de Joaquim Jordá: Monos como Becky, De nens i Descontrol urbano; els curtmetratges Microscopías, Númulits (en proceso) y Las variaciones Marker de Isaki Lacuesta; la telemovie L'estratègia  del cucut, de Sílvia Quer; Se trancó el dominó, de Jordi Oliver; 200 Km., del col.lectiu Discusión 14; Els peixos del riu Leteo, curtmetratge de Pere Vila; Casual, Fao i Morir cada día, curtmetratges de Aitor Echeverría; Un café a l'Hamsa, de Laia Manresa i Didac Micaló; La doble vida del Faquir, de Elisabet Cabeza i Esteve Riambau; El taxista Ful, de Jo Sol;  Dies d'agost, de Marc Recha; El somni de Christophe Farnarier; Familystrip de Luis Miñarro; Morir de dia, de Laia Manresa i Sergi Dies; Miguel Vega Cruz "El Niño Miguel" de Nacho Martín.

En l'àmbit dels espectàcles en viu i exposicions d'art ha muntat les imatges audiovisuals de l'espectacle Transpermia i el video interactiu per l'exposició DMD i de la instal.lació interactiva Hipermembrana i Metamembrana del performer i dibuixant Marcel.lí Antúnez i ha treballat a Lisboa amb el realitzador portugués Edgar Pêra en espectacles en viu de projecció d'imatges i música.

Com a professor ha impartit cursos d'edició a la Facultat de Comuniucació Àudiovisual de la Universitat Pompeu Fabra; al Màster en documental de la Universitat de Màlaga; a l'escola de cinema ESCAC; i tallers amb Isaki Lacuesta a Centro Atlántico de Arte Moderno (CAAM) i al Centro Galego das Artes da Imaxe (CGAI).


Marta Saleta Esteban, Barcelona (1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual, ha col·laborat i treballat a l'àmbit de la televisió local des del 1994. Dins del món del documental ha codirigit “Chigüines” amb Anna Bello i Montserrat Enrubia (2002) i “Una muchacha llamada María” amb Irene Garcia del Pozo (2005). També ha dirigit amb Alexandra Garcia-Vilà ,Trasllats, una sèrie documental per la Xarxa de Televisions Locals. És membre de l’associació INDOC, plataforma de Documentalistes Independents. És la realitzadora d’Encaixonats.





Johann Perez Viera: Nacido en Caracas, Venezuela. Se dedica a la realización audiovisual y a la dirección de documentales de creación en Barcelona, donde estudió Dirección Documental en la ESCAC. 
Sus dos primeros cortos documentales han sido emitidos por cadenas españolas y catalanas (TVE, BTV y TV3.) Siendo uno de ellos, "Happy day in Barcelona" premiado por la Audiencia en el LGBT Barcelona International Film Festival
Recientemente ha formado su productora audiovisual Kinoquo films con la que realiza documentales creativos de contenido social y experimenta con otros géneros como el video-arte, video-danza y spots. www.kinoquo.com. 
Actualmente realiza su tercer cortometraje El Veí, en co-producción con Paral•lel 40 para TV3.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada